EXPOSICIÓ MÍSTICA NATURA 2009
EXASPERAT, ESPERAVA QUE SORTIS UN HOME AMB UNA PAPERETA AMB SENYALITZACIONS PRECISES DEL NOSTRE UNIVERS.
A l´hora d´esmorzar s´acostuma a parlar de temes com són el temps, les notícies del diari… normalment de manera superficial i sense posar-hi massa atenció., però si això ho fem al estudi amb en Joan Martínez i intentem d´extreure quelcom d´essencial del seu pensament, la cosa demana desvetllar-se i posar-se a funcionar.
La recerca és un condicionant bàsic constant en tota producción artística. Mentre tracto de mirar l´obra d´en Joan Martínez moc el cap a banda i banda i faig tots aquells moviments que crec que puc fer, per anar al darrera, giravoltant de mica en mica el meu cos i guaitant quasi de reüll per aconseguir i copsar les imatges del meu entorn.
Just quant em paralitzo, o potser quan deixo de sentir la presencia de la lluita constant dels colors, la densitat es torna real, pren cos i vida al mirall del interior mon d´en Joan.
Il.limitat en la seva reserva, tot es natura, vida i transparència del més enllà de la realitat quotidiana que ens toca viure, immers en el seu mon, buscant qui sap el que de tot plegat, però la realitat es aquest resultat pictòric. En algun lloc, en algun punt d´aquest cosmos, és quelcom subtil, un conflicte , una resumida harmonia en un univers mes hipotètic que real.
Cardedeu febrer 2009
Lluís Capçada
EXASPERAT, ESPERAVA QUE SORTIS UN HOME AMB UNA PAPERETA AMB SENYALITZACIONS PRECISES DEL NOSTRE UNIVERS.
A l´hora d´esmorzar s´acostuma a parlar de temes com són el temps, les notícies del diari… normalment de manera superficial i sense posar-hi massa atenció., però si això ho fem al estudi amb en Joan Martínez i intentem d´extreure quelcom d´essencial del seu pensament, la cosa demana desvetllar-se i posar-se a funcionar.
La recerca és un condicionant bàsic constant en tota producción artística. Mentre tracto de mirar l´obra d´en Joan Martínez moc el cap a banda i banda i faig tots aquells moviments que crec que puc fer, per anar al darrera, giravoltant de mica en mica el meu cos i guaitant quasi de reüll per aconseguir i copsar les imatges del meu entorn.
Just quant em paralitzo, o potser quan deixo de sentir la presencia de la lluita constant dels colors, la densitat es torna real, pren cos i vida al mirall del interior mon d´en Joan.
Il.limitat en la seva reserva, tot es natura, vida i transparència del més enllà de la realitat quotidiana que ens toca viure, immers en el seu mon, buscant qui sap el que de tot plegat, però la realitat es aquest resultat pictòric. En algun lloc, en algun punt d´aquest cosmos, és quelcom subtil, un conflicte , una resumida harmonia en un univers mes hipotètic que real.
Cardedeu febrer 2009
Lluís Capçada
Molt bonic, tu et mereixes aixó i molt mes.
ResponderEliminarUna abraçada.